Un aclamriment necessari:
En el món del teatre, en el món de les arts escèniques els actors es desitgen sort amb l'expressió:
"molta merda"
Doncs això mateix -mooolta merdaaa!!!!!!-
Un actor/a d'aquesta escola
jueves, 27 de noviembre de 2008
martes, 25 de noviembre de 2008
Quin gran teatre!!!!!!!!!!!!!!

No m'estendré gaire, no tinc l'ànim suficient per allargar alegrement aquestes paraules.
Entre opinions, reserves, pagaments, números de sorteig, autocars, ... entre tot això...
comença el teatre.
Dijous dia 4 de desembre
Obra: "el joc dels idiotes"
Sortida a les 15:30 hores de la tarda des de la masia.
Molta merda!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!
lunes, 17 de noviembre de 2008
viernes, 14 de noviembre de 2008
Hola me llamo Oksana. Soy de Bielorusia. Vivo aqui desde hace cuatro años. Hablo poco de idiomas español y quiero aprender mas y hablar correcto. Y por eso he ido a la escola para estudiar idioma español. Quiero vivir y trabajar en España y mi profesion es enfermera. Me gusta trabajar como enfermera. Muchas gracias por ayudarme en aprender idioma.Hasta luego.
hola me llamo Mariam , me gusta mucho leer, ir a la escuela para aprender a hablar castellano. Vivo en la Munia, estoy casada, tengo una niña guapisima, tiene dos años. Yo no trabajo fuera de casa, me gusta pasear y viajar, escuchar musica y chatear y me gusta la maestra mucho.
Hasta otro dia, adiós!
Hasta otro dia, adiós!
jueves, 13 de noviembre de 2008
Paraules que prenen vida amb l'aigua
M'és impossible escriure això, sino per l'impuls més profund i a la vegada extern de l'aigua (les llàgrimes).
M'alegra observar que mica en mica, tothom va aportant el seu granet de sorra. Ja sé que
costa, però per poquet que sigui alguna cosa aporta a qui ho llegeix, sobretot si hi ha una
sensibilitat especial i una voluntat en voler captar totes aquestes paraules. A través de les
paraules ens comuniquem, només cal que algú tingui alguna cosa a dir per petita que sigui, i un
altre estigui disposat a escoltar, en aquest cas llegir.
Sempre he pensat que això d'escriure era pels escritors, que en saben un munt d'expressar-se i
m'agradava de llegir-los. I fins fa poc no he descobert que espressar el que un sent o el que un
pensa, encara que sigui per un mateix, ens ajuda a treure aquell neguit interior o a manifestar
allò que ens porta benestar, ens fa estar més tranquils i ens dóna una certa pau interior.
Solament vull encoratjar-vos a que continueu posant-hi bona voluntat en aquest acte
d'escriure, que si que requereix un esforç, però que a la llarga podeu descobrir coses molt
interessants.
Podem estar contents i contentes de tenir entre nosaltres ànimes que vetllen per a què les
coses funcionin, sense aquests àngels, això no seria el mateix. I ja me'n vaig perquè els núvols
que s'acosten no em deixaran veure aquest sol que avui ens il.lumina.
Una gota d'aigua, una gota de vida.
M'alegra observar que mica en mica, tothom va aportant el seu granet de sorra. Ja sé que
costa, però per poquet que sigui alguna cosa aporta a qui ho llegeix, sobretot si hi ha una
sensibilitat especial i una voluntat en voler captar totes aquestes paraules. A través de les
paraules ens comuniquem, només cal que algú tingui alguna cosa a dir per petita que sigui, i un
altre estigui disposat a escoltar, en aquest cas llegir.
Sempre he pensat que això d'escriure era pels escritors, que en saben un munt d'expressar-se i
m'agradava de llegir-los. I fins fa poc no he descobert que espressar el que un sent o el que un
pensa, encara que sigui per un mateix, ens ajuda a treure aquell neguit interior o a manifestar
allò que ens porta benestar, ens fa estar més tranquils i ens dóna una certa pau interior.
Solament vull encoratjar-vos a que continueu posant-hi bona voluntat en aquest acte
d'escriure, que si que requereix un esforç, però que a la llarga podeu descobrir coses molt
interessants.
Podem estar contents i contentes de tenir entre nosaltres ànimes que vetllen per a què les
coses funcionin, sense aquests àngels, això no seria el mateix. I ja me'n vaig perquè els núvols
que s'acosten no em deixaran veure aquest sol que avui ens il.lumina.
Una gota d'aigua, una gota de vida.
miércoles, 12 de noviembre de 2008
L'aigua: una paraula amb vida
Hola a tots/es.
M'entristeix una mica que els professors comentin que es comença a dibuixar a l'escola un clima enrarit. Ulls apagats, mirades que s'amaguen i paraules rabïudes acompanyen a la persona a fugir de les voluntats sinceres i acollidores d'altres persones.
I llavors...., moren les paraules...,
el riu, el pantà, el pou llanguideix, i ningú es pot apropar a beure, l'aigua s'estanca, s'encongeix i trenca el seu cristall en milers de ganivets afilats.
I ningú es vol apropar a beure...
Comunicar, rebre, acceptar i sobretot reconèixer ens ha d'ajudar a omplir el riu de paraules. Ja veureu com n'hi ha per tothom.
Les paraules tenen vida..., el Jordi ho sap molt bé...
Les paraules poden viure quan flueixen cap a un mateix i cap els altres que les poden "sentir" i per sobre de tot viuen quan aquestes paraules germinen en d'altres persones significats, sentits, comprensió que es transformem en noves corrents de paraules per tal de garantir als rius uns cabals ben vius de significats.
I llavors..., les paraules ens omplen de vida.
Ara mateix..., una persona trista...
M'entristeix una mica que els professors comentin que es comença a dibuixar a l'escola un clima enrarit. Ulls apagats, mirades que s'amaguen i paraules rabïudes acompanyen a la persona a fugir de les voluntats sinceres i acollidores d'altres persones.
I llavors...., moren les paraules...,
el riu, el pantà, el pou llanguideix, i ningú es pot apropar a beure, l'aigua s'estanca, s'encongeix i trenca el seu cristall en milers de ganivets afilats.
I ningú es vol apropar a beure...
Comunicar, rebre, acceptar i sobretot reconèixer ens ha d'ajudar a omplir el riu de paraules. Ja veureu com n'hi ha per tothom.
Les paraules tenen vida..., el Jordi ho sap molt bé...
Les paraules poden viure quan flueixen cap a un mateix i cap els altres que les poden "sentir" i per sobre de tot viuen quan aquestes paraules germinen en d'altres persones significats, sentits, comprensió que es transformem en noves corrents de paraules per tal de garantir als rius uns cabals ben vius de significats.
I llavors..., les paraules ens omplen de vida.
Ara mateix..., una persona trista...
Hola guapas como estais,pienso que todos bien.Yo estoy bien,pero mi marido poco triste. tu sabes que es mejor tener a alguien en quien confiar, que ahora nosotros tenemos difrentes problemas y tenemos que hablar. ¿Ya has comido? ¿Qué has comido? sabes que yo tengo algo bonito contigo,pero ahora yo no tengo tiempo para hablar.
Yo siempre le rezo a Dios para ti, y quiero que me cuide mucho.
envia mi saludo y grande beso a su familia.
adios cariño.
Yo siempre le rezo a Dios para ti, y quiero que me cuide mucho.
envia mi saludo y grande beso a su familia.
adios cariño.
hola Jordi y yo no pudimos venir a la castañada ni ha la ultima escursión porque no nos fue posible y la verdad es que nos hubiese gustado poder venir para pasarlo bien con nuestras compañeras y con los profesores ha nosotros nos gustaron mucho las fotas de la castañada realmente el Profe Jordi está auténtico.y muy guapo y la Celia parecía una aútentica castañera de lo chula que estaba nosotros no comimos ese dia castañas porue las puse al horno y se quedaron duras como un peñon pero bueno el domingo siguiente ha este día comimos castañas en el casal de los abuelos y la verdad es que estaban buenisimas ha mi aparte de gustarme mucho las castañas me recuerda ha mucho ha ha mi infancía
Manoli
Manoli
Hola a tots/es,
com va tot? Us va agradar l'excursió? Espero que sí. Jo vaig disfrutar, especialment als jardins, on es podia respirar molta tranquil.litat. Em van agradar molt les finestres, o "parets transparents", del restaurant: podies prendre't un cafè amb llet sentint-te dins, i fora, al mateix temps, la qual cosa constituïa una experiència tant de llibertat com d'aixopluc (quina paraula més màgica, oi?).
També vaig gaudir molt amb les dues caminades, la d'anada -amb la llum ombrívola i càlida de la tarda-, i la de tornada, sota l'encant d'una lluna discreta i intensa. Potser em va emocionar més la de tornada, perquè sempre ens commou acomiadar-nos d'un lloc on hem passat una estona delicadament agradable. Com diu l'anunci d'un whisky famós: "keep walking", és a dir, "continua caminant".
Un espontani desconegut.
com va tot? Us va agradar l'excursió? Espero que sí. Jo vaig disfrutar, especialment als jardins, on es podia respirar molta tranquil.litat. Em van agradar molt les finestres, o "parets transparents", del restaurant: podies prendre't un cafè amb llet sentint-te dins, i fora, al mateix temps, la qual cosa constituïa una experiència tant de llibertat com d'aixopluc (quina paraula més màgica, oi?).
També vaig gaudir molt amb les dues caminades, la d'anada -amb la llum ombrívola i càlida de la tarda-, i la de tornada, sota l'encant d'una lluna discreta i intensa. Potser em va emocionar més la de tornada, perquè sempre ens commou acomiadar-nos d'un lloc on hem passat una estona delicadament agradable. Com diu l'anunci d'un whisky famós: "keep walking", és a dir, "continua caminant".
Un espontani desconegut.
domingo, 9 de noviembre de 2008
Hola,- L'aigua font de la vida-
miércoles, 5 de noviembre de 2008
hola Monse ya falta menos para la excursión lo pasaremos muy bien con todas mis compañeras y con los profesores en que me vendra muy justo para coger el tren pero ya me daré prisa para llegar puntual. Espero que el tiempo nos acompañe pero es igual aunque llueva iremos lo paseremos bien.
Carmen romero
Carmen romero
martes, 4 de noviembre de 2008
HOLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)















