L'aigua: una paraula amb vida

Hola a tots/es.

M'entristeix una mica que els professors comentin que es comença a dibuixar a l'escola un clima enrarit. Ulls apagats, mirades que s'amaguen i paraules rabïudes acompanyen a la persona a fugir de les voluntats sinceres i acollidores d'altres persones.

I llavors...., moren les paraules...,

el riu, el pantà, el pou llanguideix, i ningú es pot apropar a beure, l'aigua s'estanca, s'encongeix i trenca el seu cristall en milers de ganivets afilats.

I ningú es vol apropar a beure...

Comunicar, rebre, acceptar i sobretot reconèixer ens ha d'ajudar a omplir el riu de paraules. Ja veureu com n'hi ha per tothom.

Les paraules tenen vida..., el Jordi ho sap molt bé...

Les paraules poden viure quan flueixen cap a un mateix i cap els altres que les poden "sentir" i per sobre de tot viuen quan aquestes paraules germinen en d'altres persones significats, sentits, comprensió que es transformem en noves corrents de paraules per tal de garantir als rius uns cabals ben vius de significats.

I llavors..., les paraules ens omplen de vida.

Ara mateix..., una persona trista...