M'és impossible escriure això, sino per l'impuls més profund i a la vegada extern de l'aigua (les llàgrimes).
M'alegra observar que mica en mica, tothom va aportant el seu granet de sorra. Ja sé que
costa, però per poquet que sigui alguna cosa aporta a qui ho llegeix, sobretot si hi ha una
sensibilitat especial i una voluntat en voler captar totes aquestes paraules. A través de les
paraules ens comuniquem, només cal que algú tingui alguna cosa a dir per petita que sigui, i un
altre estigui disposat a escoltar, en aquest cas llegir.
Sempre he pensat que això d'escriure era pels escritors, que en saben un munt d'expressar-se i
m'agradava de llegir-los. I fins fa poc no he descobert que espressar el que un sent o el que un
pensa, encara que sigui per un mateix, ens ajuda a treure aquell neguit interior o a manifestar
allò que ens porta benestar, ens fa estar més tranquils i ens dóna una certa pau interior.
Solament vull encoratjar-vos a que continueu posant-hi bona voluntat en aquest acte
d'escriure, que si que requereix un esforç, però que a la llarga podeu descobrir coses molt
interessants.
Podem estar contents i contentes de tenir entre nosaltres ànimes que vetllen per a què les
coses funcionin, sense aquests àngels, això no seria el mateix. I ja me'n vaig perquè els núvols
que s'acosten no em deixaran veure aquest sol que avui ens il.lumina.
Una gota d'aigua, una gota de vida.
jueves, 13 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Esborrar aquest escrit seria esgotar un dels manantials d'aigua que donen vida a les paraules en aquesta escola.
Ei...
Publicar un comentario