jueves, 13 de noviembre de 2008

Paraules que prenen vida amb l'aigua

M'és impossible escriure això, sino per l'impuls més profund i a la vegada extern de l'aigua (les llàgrimes).

M'alegra observar que mica en mica, tothom va aportant el seu granet de sorra. Ja sé que

costa, però per poquet que sigui alguna cosa aporta a qui ho llegeix, sobretot si hi ha una

sensibilitat especial i una voluntat en voler captar totes aquestes paraules. A través de les

paraules ens comuniquem, només cal que algú tingui alguna cosa a dir per petita que sigui, i un

altre estigui disposat a escoltar, en aquest cas llegir.

Sempre he pensat que això d'escriure era pels escritors, que en saben un munt d'expressar-se i

m'agradava de llegir-los. I fins fa poc no he descobert que espressar el que un sent o el que un

pensa, encara que sigui per un mateix, ens ajuda a treure aquell neguit interior o a manifestar

allò que ens porta benestar, ens fa estar més tranquils i ens dóna una certa pau interior.

Solament vull encoratjar-vos a que continueu posant-hi bona voluntat en aquest acte

d'escriure, que si que requereix un esforç, però que a la llarga podeu descobrir coses molt

interessants.

Podem estar contents i contentes de tenir entre nosaltres ànimes que vetllen per a què les

coses funcionin, sense aquests àngels, això no seria el mateix. I ja me'n vaig perquè els núvols

que s'acosten no em deixaran veure aquest sol que avui ens il.lumina.

Una gota d'aigua, una gota de vida.

1 comentario:

CARLES dijo...

Esborrar aquest escrit seria esgotar un dels manantials d'aigua que donen vida a les paraules en aquesta escola.
Ei...