miércoles, 10 de diciembre de 2008
martes, 2 de diciembre de 2008
"El colEctIvO"
El colectivo...
M'agrada anar al teatre amb aquesta escola, ara fa uns anys hi vaig anar per primera vegada i vaig viure una d'aquelles experiències que t'acompanyen existencialment en el recorregut per l'escenari de la vida.
El viatge: l'autocar; una petita màquina del temps. S'entelen les finestres i viatges absent de tot allò que passa a l'exterior... i llavors màgicament s'apaguen a poc a poc les varietats cromàtiques, i la natura es torna urbe, i els colors s'artificialitzen en milers de llums.
En aquest punt un nou viatge comença allà on s'inicia l'arribada, i els palmells de les mans, encuriosits, obren finestres a les humides cortines que ens han permès viatjar aillats de l'exterior, i llavors ningú s'ho vol perdre, aquí comença realment la funció: milers de llums criden un munt de personatges.
P.D: sabeu com en diuen a sudamèrica de l'autocar?: EL COLECTIVO. Quina paraula més maca per a una eina, per a un artifici d'automoció ple de tecnologia i mecànica. Potser el colectivo és una paraula nascuda de les relacions i diàlegs pausats de les persones que en ell s'hi troben, i no pas de l'explosió en centenars de cavalls dels seus motors, de les individualitats còmodes dels seus seients i de la velocitat del seu transport. Al colectivo, ningú viatge sol..., -és un punt de reunió-, -és bona companyia-
M'agrada anar al teatre amb aquesta escola, ara fa uns anys hi vaig anar per primera vegada i vaig viure una d'aquelles experiències que t'acompanyen existencialment en el recorregut per l'escenari de la vida.
El viatge: l'autocar; una petita màquina del temps. S'entelen les finestres i viatges absent de tot allò que passa a l'exterior... i llavors màgicament s'apaguen a poc a poc les varietats cromàtiques, i la natura es torna urbe, i els colors s'artificialitzen en milers de llums.
En aquest punt un nou viatge comença allà on s'inicia l'arribada, i els palmells de les mans, encuriosits, obren finestres a les humides cortines que ens han permès viatjar aillats de l'exterior, i llavors ningú s'ho vol perdre, aquí comença realment la funció: milers de llums criden un munt de personatges.
P.D: sabeu com en diuen a sudamèrica de l'autocar?: EL COLECTIVO. Quina paraula més maca per a una eina, per a un artifici d'automoció ple de tecnologia i mecànica. Potser el colectivo és una paraula nascuda de les relacions i diàlegs pausats de les persones que en ell s'hi troben, i no pas de l'explosió en centenars de cavalls dels seus motors, de les individualitats còmodes dels seus seients i de la velocitat del seu transport. Al colectivo, ningú viatge sol..., -és un punt de reunió-, -és bona companyia-
lunes, 1 de diciembre de 2008
Hola a tots/es,
ja falta poc per al teatre, i em fa molta il.lusió anar-hi. No només per la representació,
sinó per l'oceà de llums que ens espera a l'avinguda del Paral.lel, sense oblidar el plaer d'un cafè amb llet -cremós- en un vespre fred de desembre. És curiós (o no), però sempre m'ha agradat descriure l'experiència del fred referint-me al món dels metalls: fred metàl.lic, fred acerat, fred tallant, fred esmolat, etc. Potser sí, el fred talla, però també ens uneix vivament a la natura, de la mateixa manera que un llarg pont de ferro pot unir, si s'hi transita amb confiança, dos móns diferents.
Un fredolic espontani.
ja falta poc per al teatre, i em fa molta il.lusió anar-hi. No només per la representació,
sinó per l'oceà de llums que ens espera a l'avinguda del Paral.lel, sense oblidar el plaer d'un cafè amb llet -cremós- en un vespre fred de desembre. És curiós (o no), però sempre m'ha agradat descriure l'experiència del fred referint-me al món dels metalls: fred metàl.lic, fred acerat, fred tallant, fred esmolat, etc. Potser sí, el fred talla, però també ens uneix vivament a la natura, de la mateixa manera que un llarg pont de ferro pot unir, si s'hi transita amb confiança, dos móns diferents.
Un fredolic espontani.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
