Hola a tots/es,

ja falta poc per al teatre, i em fa molta il.lusió anar-hi. No només per la representació,
sinó per l'oceà de llums que ens espera a l'avinguda del Paral.lel, sense oblidar el plaer d'un cafè amb llet -cremós- en un vespre fred de desembre. És curiós (o no), però sempre m'ha agradat descriure l'experiència del fred referint-me al món dels metalls: fred metàl.lic, fred acerat, fred tallant, fred esmolat, etc. Potser sí, el fred talla, però també ens uneix vivament a la natura, de la mateixa manera que un llarg pont de ferro pot unir, si s'hi transita amb confiança, dos móns diferents.

Un fredolic espontani.