Hola a tots i totes,

com anem? Molt bé, espero. Jo us escric aquestes línies perquè voldria compartir amb vosaltres
la satisfacció que em va produir una anècdota de la setmana passada. Veureu, una noia que es diu Karima va venir a l'escola, a la classe d'anglès, per acompanyar les seves amigues. Podreu estar d'acord o no, però a mi m'agrada molt que aquesta escola no només "formi", sinó que també
s'inspiri en l'espontaneïtat.
Doncs bé, la Karima, com les seves companyes, va haver de fer un exercici en què havia d'escriure l'oració "I have dinner at seven" (jo sopo a les set). Però, no sé per quin motiu -voldria pensar que el seu cap estava en algun altre lloc- es va equivocar i el
resultat va ser increïble: "I have dinner with Steven" (jo tinc un sopar amb Steven).

Espectacular. En què estaria pensant? Jo crec que és millor aquest "error" que l'encert que esperava llegir. D'alguna manera, em vaig adonar que un esperit jove és, entre d'altres coses, una
capacitat per a la facilitat per distreure's, o sigui, per badar. És quan badem, potser, que el món
ens parla, com en silenci, o xiuxiuejant, i ens diu: "hola, sóc aquí". En fi, no deixeu de badar,

un badoc.