miércoles, 27 de mayo de 2009

Hola Demelsa ya estas trabajando bueno como sabes yo estoy en el cole y he visto las fotos de la excursión y se llama donde han ido La pobla De lillet jardins d'artigues y muy bonitos a ti que te gusta estos sitios te gustaria ir.

Hola Penelope como estas del resfriado como no te lo cuides veras. besito para la niña y escribeme que ya tengo otra vez el blog. Araceli. 27-5-09.

lunes, 25 de mayo de 2009

Crec que val la pena fer una ullada a lo guapos que varem quedar i les cares d'alegria que teníem tots a l'excursió del dia 23 de maig de 2009.

Mireu les fotos de la Pobla del Lillet, el naixement del riu Llobregat, els Jardins Artigas, Castellar de N'Hug i l'Atmella de la Merola.

Salutacions a tots.

Robert Casajús.
Hola a tots i totes,

com esteu? Molt bé, segur. Jo avui us escric perquè no puc oblidar l'experiència que
he tingut la sort de viure aquest matí. Són les 11:20 i la classe de castellà, que ha començat a les 10:00, s'està acabant. Però en 10 minuts poden passar moltes coses, de vegades, les més boniques.

En efecte, les alumnes estaven jugant al "joc de construir paraules" amb lletres de cartró. Cartró senzill, però satinat, o sigui, màgic. Una de les paraules, descoberta per la Rachida, és "amapola". Impecable, per bé que, quin moment més increïble, aquesta noia em diu que no
sap el que significa.

Té la paraula, doncs, però en desconeix la vida, és a dir, la seva "respiració" més enllà dels símbols que la constitueixen: el seu color vermell, per dir alguna cosa, en diàleg
amb els verds dels camps de La Segarra.

Bé, m'encantaria continuar escrivint, però crec que l'escriptura ha de ser espontània, i ara tinc classe. Penseu, però, en la satisfacció d'una noia quan veu la foto d'un camp d'"amapolas".

Un espontani.

miércoles, 13 de mayo de 2009

martes, 12 de mayo de 2009

Hola a tots i totes,

com va? Ja esteu preparats i preparades per al dinar d'aquest dijous? Espero que sí. Jo ara us escric, però, encara impressionat per l'"esdeveniment" del dia. Una alumna nouvinguda de castellà ha vingut a classe -després de dos anys- amb un llibre: la història de Robin Hood. Què dir! Jo he seguit fent la classe, faltaria més, però un llibre com aquest no et deixa indiferent. Més
encara quan t'adones que, en realitat, el seu contingut és un diccionari àrab-espanyol.

Sorpresa. la noia havia aprofitat les tapes del llibre de Robin Hood per a "protegir" les pàgines del diccionari que, suposo, s'havia fet malbé de tant fer-lo servir. En algun sentit que no sé explicar prou bé, perquè no estic parlant de ciència, sinó de l'esperit, he pensat que el personatge de Robin Hood estava present a classe, ajudant-nos a tots a aprendre, de la mateixa manera que ajudava -sense pensar-s'ho dues vegades, i entre fletxa i fletxa, les persones necessitades del bosc de Sherwood.

Bé, ja acabo, espero que passeu un bon dia, s'acomiada de vosaltres,

un ajudant de Robin Hood.