Hola a tots i totes,

com esteu? Molt bé, segur. Jo avui us escric perquè no puc oblidar l'experiència que
he tingut la sort de viure aquest matí. Són les 11:20 i la classe de castellà, que ha començat a les 10:00, s'està acabant. Però en 10 minuts poden passar moltes coses, de vegades, les més boniques.

En efecte, les alumnes estaven jugant al "joc de construir paraules" amb lletres de cartró. Cartró senzill, però satinat, o sigui, màgic. Una de les paraules, descoberta per la Rachida, és "amapola". Impecable, per bé que, quin moment més increïble, aquesta noia em diu que no
sap el que significa.

Té la paraula, doncs, però en desconeix la vida, és a dir, la seva "respiració" més enllà dels símbols que la constitueixen: el seu color vermell, per dir alguna cosa, en diàleg
amb els verds dels camps de La Segarra.

Bé, m'encantaria continuar escrivint, però crec que l'escriptura ha de ser espontània, i ara tinc classe. Penseu, però, en la satisfacció d'una noia quan veu la foto d'un camp d'"amapolas".

Un espontani.