De nou benvinguts i benvingudes

I de cop em caigué una fulla al cap.

Sí, sí, em caigué una fulla perduda i desemparada que corria amb pressa com una vela al mar, impulsada sense poder oferir massa resistència pels vents de llevant.

En arribar al final del carrer s'arraconà vora les reixes de ferro d'un portal. Tot un seguit de xipresos altius no deixaven de contemplar-la. Esperà ben arrecerada fins que algú va obrir la porta. Va mirar vergonyosa cap a l'interior i es deixar endur cap endins acompanyada per una nova ràfega de vent.

Entre giravoltes, salts i relliscades va arribar fins a una porta on barroerament intentava lluir un cartell escrit amb presses i poques pauses que deia alguna cosa així com Escola d'Adults.

Benvinguda,

Un any més sigueu benvinguts i benvingudes.


Algú que des d'una finestra contempla com corren les fulles de la tardor.