No sé del cert quin és l'impuls que m'anima a escriure, no estic segur si són les restes de la inèrcia de la feina que m'ocupava, o bé, i vull pensar que és així, el mantenir viu el contacte, el sentir comunicatiu amb les persones que formen aquesta escola. Us he dit abans que no n'estava segur, la veritat és, que en aquest procés on em trobo el dubte, la confusió, i la incertesa són el pa de cada dia.
Gràcies a tots els que formeu aquesta escola, gràcies a tots els que us l'estimeu amb ganes perquè cada dia deixeu escrit a les parets de les seves aules amb una correcció humanament perfecte i sense "faltes" que voleu trobar-vos i aprendre.
Gràcies a la Montse i al Jordi perquè no tan sols obren cada dia les portes de l'escola i us atenen, si no perquè a més a més obren les portes de la seva ànima, agraïda, atenta, amable i confiada.
De ben segur que no trobareu en lloc l'ànima que s'acull cada dia en aquesta masia-escola.
Una salutació a tots i totes.
Algú des de la distància, ves a saber a on...
Plomalls a Muscarola Posta de sol a Cal Magí
No hay comentarios:
Publicar un comentario