sábado, 25 de diciembre de 2010
Bon Nadal
Hola, aquesta nit de pau i sereno com diu la tredició voldria desitja atots als mestres i companyes de les escol-les d'aduls tan de la Rapia com Monjos unes bones festes de Nadal en companyiadels seus a migs i familia, una abrasada atots de questa iaia del Penedes que us recorda en tot el cor ..........................
martes, 14 de diciembre de 2010
hola a todos y a todas, llega la navidad y las vacaciones del cole pero lo echare de menos porque aqui me siento muy bien entre todas mis compañeras y los profesores y profesoras que estoy muy contenta con todos asi le doi las grasia atodos y atodes bueno felis navidad paratos itodas y un felis año nuebo 2011 osdesea concariño CARME ROMERO hasta pronto.
lunes, 8 de noviembre de 2010
Què serà..., què serà...? la història ens ho dirà!
Hola a tots i a totes,
Com esteu?, com us trobeu?
Un cop la masia queda buida, quan un pot sentir els seus passos rebotir entre les parets, quan un sent com el seu respirar omple el seu cor, quan se sent la carrera de les fulles que abandonen el jardí, quan un sent que només l'acompanya l'edifici, just en aquell moment va aparèixer aquesta caixa. De seguida vaig preguntar-me que seria aquell artilugi, mig cartró, mig CD, mig DVD. Serà la guarida del ratolí?...
Tot i no saber de què es tracte, intueixo que fa olor a vida, a la de les persones que omplen aquest edifici de ganes d'aprendre.
Què serà?, qui m'ho pot dir?
Aquell/a que ho endevini estarà convidat/da a esmorzar amb el viatger errant!!!
El viatger errant

Com esteu?, com us trobeu?
Un cop la masia queda buida, quan un pot sentir els seus passos rebotir entre les parets, quan un sent com el seu respirar omple el seu cor, quan se sent la carrera de les fulles que abandonen el jardí, quan un sent que només l'acompanya l'edifici, just en aquell moment va aparèixer aquesta caixa. De seguida vaig preguntar-me que seria aquell artilugi, mig cartró, mig CD, mig DVD. Serà la guarida del ratolí?...
Tot i no saber de què es tracte, intueixo que fa olor a vida, a la de les persones que omplen aquest edifici de ganes d'aprendre.
Què serà?, qui m'ho pot dir?
Aquell/a que ho endevini estarà convidat/da a esmorzar amb el viatger errant!!!
El viatger errant

miércoles, 3 de noviembre de 2010
Castanyada
Al 3 de Novembre me vingut la me'n de obreir el correu d'e las cola d'eaduls de la masia la sorpresa sigut trobar-hi els retrats de la castanyada, ¿que de presa anat el viatge arran, de posar-se a la feina per que pugessim gaudi de elles?una bona festa un bon record, al que tingut la sor de gaudirne ,una abrasada a tota la penya ........ una iaia del Penedes
viernes, 29 de octubre de 2010
Castanyes, arròs i altres espècies
Hola a tots i a totes;
Ja ha arribat la "castanyada". Porta les butxaques ben plenes, en una hi porta ametlles i pinyons i a l'altra un morter. A l'esquena li penja un sac ple de castanyes. Al seu pas un pot sentir una fragància a vainilla i coco. La seva cara, que us haig de dir de la seva cara!, és dolça, ensucrada i fa un goig tan i tan gran que entren ganes de menjar-se-la a petons.
Ei!, estigueu atents!, d'un moment a l'altre us la podeu trobar.
El viatger errant.







Ja ha arribat la "castanyada". Porta les butxaques ben plenes, en una hi porta ametlles i pinyons i a l'altra un morter. A l'esquena li penja un sac ple de castanyes. Al seu pas un pot sentir una fragància a vainilla i coco. La seva cara, que us haig de dir de la seva cara!, és dolça, ensucrada i fa un goig tan i tan gran que entren ganes de menjar-se-la a petons.
Ei!, estigueu atents!, d'un moment a l'altre us la podeu trobar.
El viatger errant.








miércoles, 6 de octubre de 2010
La tardor comença a desfullar el calendari
La tardor ja és aquí. Sempre associo aquesta estació de l'any a un inici. I és curiós perquè em produeix com una petita paradoxa: quan els arbres es despullen per acabar un cicle, quan el cel apaga amb antelació la seva llum, quan molts animals
es retiren i cauen rendits en un profund i llarg somni, quan els ocells ens abandonen direcció sud,
quan les platges moren en la humida solitud, quan el mar es refreda i l'aire fresc ens convida a refugiar-nos més sovint, quan les portes i finestres es tanquen com a recurs de protecció, quan tot més o menys enfosqueix, en aquest moment, la llum d'una petita
escola indica des de les seves finestres que la vida continua i un nou curs comença.
Sigueu benvinguts/es.
El viatger errant
lunes, 27 de septiembre de 2010
Sempre amb Coratge
Tot i estar lluny de la masia, m'agrada seguir el bloc per veure que fan els meus amics i companys. Avui m'he emportat un disgust al saber que no hi serem tots.
Vull donar-te les gràcies per l'historia de vida que ens vas explicar, fent-nos veure com afrontar amb coratge els problemes i les adversitats.
Al vídeo que es va fer et va agradar la cançó Dos Gardenias d'Antonio Machin. Aquí la tens un cop més.
RK
Vull donar-te les gràcies per l'historia de vida que ens vas explicar, fent-nos veure com afrontar amb coratge els problemes i les adversitats.
Al vídeo que es va fer et va agradar la cançó Dos Gardenias d'Antonio Machin. Aquí la tens un cop més.
RK
La Puri

Sempre he pensat que un professor/a té més a aprendre que no pas ensenyar dins una escola i que els alumnes en ocasions esdevenen autèntics mestres de la vida, persones amb una experiència tan i tan farçida de valors vitals que impregnan cada moment del voler saber d'un professor. He conegut una alumna amb un ulls de pissarra on s'aclareien totes les fórmules i la seva veu dibuixava paraules en forma de paisatge condensats de grans valors vitals que al final sempre humanitzaven les incognites resultants en experiència de vida.La Puri tenia una gran pissarra als seus ulls i la seva mirada em parlava de tot allò que en ella es dibuixava, una història de vida, un saber estar amb els altres, un voler aprendre sincer, i moltes i moltes altres coses a les que jo, per més coneixements i intel·ligència que se m'atribueixi, mai hi arribaré.
Estic molt content d'haver fet una part del camí junt amb ella, content d'haver-la sentit a prop, content per tot el que d'ella he après. Gràcies Puri t'ho agreixo molt.
El viatger errant
domingo, 26 de septiembre de 2010
El recor
Gracia per notificá el bloc de las cola la mor de una companya tam entranyable com era la Puri sempre savia esta en el seu lloc discreta i respectuosa, guarderem de ella un bon recor una amiga del Penedes ...........................
viernes, 24 de septiembre de 2010
Hola a tots i totes,
Avui no és un dia com qualsevol altre. Haurem de començar un nou curs sense una persona que ha estat uns quants anys compartint estones, o sigui, la vida, amb nosaltres. D'ella hem après, entre moltes altres coses, la delicada manera de saber estar, l'elegància discreta, i l'art de la humilitat. I els silencis, que parlaven per si sols, com parlava, també, la seva memòria reviscuda de temps passats. Una companya més a qui recordarem sempre, dins i fora de l'escola.
Uns profes commoguts.
Avui no és un dia com qualsevol altre. Haurem de començar un nou curs sense una persona que ha estat uns quants anys compartint estones, o sigui, la vida, amb nosaltres. D'ella hem après, entre moltes altres coses, la delicada manera de saber estar, l'elegància discreta, i l'art de la humilitat. I els silencis, que parlaven per si sols, com parlava, també, la seva memòria reviscuda de temps passats. Una companya més a qui recordarem sempre, dins i fora de l'escola.
Uns profes commoguts.
jueves, 23 de septiembre de 2010
lunes, 13 de septiembre de 2010
jueves, 9 de septiembre de 2010
Felicitats Núria !!
Encara que sigui amb un dia de retard (mai és tard si la intenció és bona).
Gaudeix d'aquests dies de final d'estiu en què els camps i les vinyes, juntament amb els colors del cel, són com a vistes de postal en directe de les terres del Penedès que tant t'agrada.
Uns veïns molt propers.
Encara que sigui amb un dia de retard (mai és tard si la intenció és bona).
Gaudeix d'aquests dies de final d'estiu en què els camps i les vinyes, juntament amb els colors del cel, són com a vistes de postal en directe de les terres del Penedès que tant t'agrada.
Uns veïns molt propers.
lunes, 6 de septiembre de 2010
Hola
Hola a tots i totes,
Com esteu? Com us ha anat l'estiu? Esperem que us ho hagueu passat bé! La vostra escola torna a estar oberta, perquè hi participeu. Amb il·lusions renovades. Les fulles comencen a caure, i ens indiquen que tornem a aprendre plegats compartint, encara que velles, noves experiències.
Recordeu que us podeu inscriure del 8 al 22 de setembre, de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.
Una abraçada, i fins aviat!
els amics errants, però optimistes, de la masia.
Com esteu? Com us ha anat l'estiu? Esperem que us ho hagueu passat bé! La vostra escola torna a estar oberta, perquè hi participeu. Amb il·lusions renovades. Les fulles comencen a caure, i ens indiquen que tornem a aprendre plegats compartint, encara que velles, noves experiències.
Recordeu que us podeu inscriure del 8 al 22 de setembre, de 10 a 13 h. i de 16 a 19 h.
Una abraçada, i fins aviat!
els amics errants, però optimistes, de la masia.
viernes, 4 de junio de 2010
D'escurció
Hola
La iaia del Penedes a nat d'excurció de fi de curs, de l'escola d'adults dels Monjos.
Vull agrair a tots els profesors, que no han pogut venir per diferents motius, pero han mantingut contacte amb nosaltres, preguntant com a nat l'excurció, es tot un detall. També vull donar les gracies a la Montse i al Jordi, per l'esforç que han fet.
Os a sortit tot rodó, més bé no podria haver anat. Felicitats de tot cor
La iaia del Penedes a nat d'excurció de fi de curs, de l'escola d'adults dels Monjos.
Vull agrair a tots els profesors, que no han pogut venir per diferents motius, pero han mantingut contacte amb nosaltres, preguntant com a nat l'excurció, es tot un detall. També vull donar les gracies a la Montse i al Jordi, per l'esforç que han fet.
Os a sortit tot rodó, més bé no podria haver anat. Felicitats de tot cor
Una iaia del Penedés
sábado, 29 de mayo de 2010
Escurció
Hola, pal viatge errant estic mol agraida que hagis posat al bloc d' la escola d'aduls el retrat del nostre profesor , Jordi. Comforme avia a provat el doctorat , axo es un orgull per la familia, amics, i per la nostra escola d'aduls de Monjos, des de aquí moltes felisitats Jordi.
Aprofito per dir-te si ens acompayaras a la escurci-ho de finals de curs at trobarem mol a falta a tu i als teus retrats es un recor, romio ve.
Aprofito per dir-te si ens acompayaras a la escurci-ho de finals de curs at trobarem mol a falta a tu i als teus retrats es un recor, romio ve.
Una abraçada de una iaia del Penedés ................................N
lunes, 17 de mayo de 2010
el filòsof persona és doctor
Un aire fresc, modern es filtrava per les portes i finestres del temple del saber, una institució a la recerca de la veritat, de les argumentacions contundents. Un aire fresc i honest ha desafiat les lleis ràncies de la veritat, aquelles que amb arrogància deixen poc marge a les interpretacions.L'aire ens ha dut una "moderna" visió de la vida, fonamentada en els persones, i en aquells que per més estudiosos mai van deixar de ser persones.
Un 20% d'aire fresc, aquesta ha arribat a ser la possessió, el component humà i esperitual més interessant a la vida.
Enhorabona Jordi, per la teva defensa i la teva història, pel teu aprenentatge, per mostrar-lo i per comunicar-lo, avui l'aire fresc i modern s'ha convertit en allò veritablement humà.
Felicitats!
El viatger errant.
jueves, 13 de mayo de 2010
quan les notícies encoratgen...
Caminava per un sender polsinós, m'havien dit que seguint-lo atravessaria el desert d'El Djouf.
Portava un pas lent, però constant, aixecava el cap buscant l'horitzó entre una boira de sorra que es situava constantment a uns dos o tres quilòmetres del meu pas. Sempre hi era, per això quasi sempre acabava decidint abaixar el cap avorrit de tanta monotonia i de tanta esperança frustrada. Amb el cap inclinat, la mirada queia cansada i durant una estona em mirava hipnòtic els peus, un i l'altre s'alternaven en la dura tasca de sostenir-me i avançar. A cada pas un polsim repetit de sorra rogenca s'aixecava, era la pols del camí. El camí que m'havia de portar fins a les humides conques del Níger, un lloc desitjat on descansar.
Mentres empaitava sense gaire ànim l'horitzó difus, vaig veure un arbre que amb valentia desafiava la cremor del sol. M'hi vaig acostar esperançat de poder respirar l'aire més fresc de la seva ombra, poder seure per un moment i descansar, l'horitzó sempre hi seria allà, fins que algún dia hi trobés l'escletxa que transportava directament al Níger, al descans.
Estirat sota el valent arbre i consumint pausadament l'aire fresc, mirava les fines i grises fulles que penjaven acalorades a les branques.
En una d'aquestes branques hi havia una llista penjada, vaig pensar que era una il·lusió, vaig tancar els ulls i els vaig tornar a obrir, era un mecanisme que em permetia desxifrar les autèntiques il·lusions d'allò que solament era estrany. En obrir els ulls la llista continuava allà penjada com una fulla més.
A la fulla hi havia una llista, una llista de noms, noms joves, els coneixia, els recordava. També hi havia uns nombres que delimitaven una estranya frontera: apte/no apte.
La llista deia que 8 alumnes de l'escola d'adults Fina Garcia Mateu havien aprovat l'examen.
Enhorabona! vaig pensar, quina bona notícia!- sabia que per a molts aquest també havia estat un camí pulsinós, dubtós-. Vaig percebre que el treball i la constància al final ens encoratgen, ens recompensen. Vaig tancar de nou els ulls i amb il·lusió vaig pensar en els meus amics, els professors de l'escola d'adults, el Jordi i la Montse,
-¡felicitats heu trobat l'escletxa d'ànim en l'horitzó-!.
El viatge errant.
Portava un pas lent, però constant, aixecava el cap buscant l'horitzó entre una boira de sorra que es situava constantment a uns dos o tres quilòmetres del meu pas. Sempre hi era, per això quasi sempre acabava decidint abaixar el cap avorrit de tanta monotonia i de tanta esperança frustrada. Amb el cap inclinat, la mirada queia cansada i durant una estona em mirava hipnòtic els peus, un i l'altre s'alternaven en la dura tasca de sostenir-me i avançar. A cada pas un polsim repetit de sorra rogenca s'aixecava, era la pols del camí. El camí que m'havia de portar fins a les humides conques del Níger, un lloc desitjat on descansar.
Mentres empaitava sense gaire ànim l'horitzó difus, vaig veure un arbre que amb valentia desafiava la cremor del sol. M'hi vaig acostar esperançat de poder respirar l'aire més fresc de la seva ombra, poder seure per un moment i descansar, l'horitzó sempre hi seria allà, fins que algún dia hi trobés l'escletxa que transportava directament al Níger, al descans.
Estirat sota el valent arbre i consumint pausadament l'aire fresc, mirava les fines i grises fulles que penjaven acalorades a les branques.
En una d'aquestes branques hi havia una llista penjada, vaig pensar que era una il·lusió, vaig tancar els ulls i els vaig tornar a obrir, era un mecanisme que em permetia desxifrar les autèntiques il·lusions d'allò que solament era estrany. En obrir els ulls la llista continuava allà penjada com una fulla més.
A la fulla hi havia una llista, una llista de noms, noms joves, els coneixia, els recordava. També hi havia uns nombres que delimitaven una estranya frontera: apte/no apte.
La llista deia que 8 alumnes de l'escola d'adults Fina Garcia Mateu havien aprovat l'examen.
Enhorabona! vaig pensar, quina bona notícia!- sabia que per a molts aquest també havia estat un camí pulsinós, dubtós-. Vaig percebre que el treball i la constància al final ens encoratgen, ens recompensen. Vaig tancar de nou els ulls i amb il·lusió vaig pensar en els meus amics, els professors de l'escola d'adults, el Jordi i la Montse,
-¡felicitats heu trobat l'escletxa d'ànim en l'horitzó-!.
El viatge errant.
miércoles, 28 de abril de 2010
martes, 27 de abril de 2010
PEL VIATGER ERRAN
Estic molt contenta de que hagis en viat al bloc de la escola aquestes vistan tant alegres de la primavera crec que té agrada la natura´jo personalment hi tinc passió de passejar-me en ella ,bueno una abraçada atots els profesor de una iaia dels Monjos que tambe es adoctade i personalment al viatger erran
N....
lunes, 26 de abril de 2010
Hola a tots i a totes...
lunes, 5 de abril de 2010
que ja ve la primavera!
domingo, 4 de abril de 2010
Pel viatge arran
Fa dies que no escric al bloc de la escola no sebia com demanar-ho per no ofendre a ningu, que enviessin les vistes de la neu, pro estava segura que una cosa de questes no es deix escapa val la pena tenir-lo de recor, la sorpresa assegut cuan melés e trobades al bloc, dono las gracias, ma fet molta il.lusió i crec que las alumnes de la escola també éstarán contentes ,veure aquet mosaics que deixat la neu el Penedes. una abrasada de la iaia del Penedes
lunes, 22 de marzo de 2010
penombres i llums a la ciutat
Hola a tots i a totes,
Molts diuen que és la capital, la veritat és que la seva considerable magnitud li fa honor. Ni tan sols la negra nit pot enfosquir-la i fer-la passar desapercebuda. Milers de llums la delaten: és una ciutat ben viva.
Els rius que baixen incandescents ens porten cap a un mar que s'amaga entre boires i foscors, i els milers de llànties enlluernadores que s'encenen aquí i allà no basten per poder-lo il·luminar. Seguint els rius trobarem el mar, encara que no el veiem, tots ho sabem.



El viatger errant
Molts diuen que és la capital, la veritat és que la seva considerable magnitud li fa honor. Ni tan sols la negra nit pot enfosquir-la i fer-la passar desapercebuda. Milers de llums la delaten: és una ciutat ben viva.
Els rius que baixen incandescents ens porten cap a un mar que s'amaga entre boires i foscors, i els milers de llànties enlluernadores que s'encenen aquí i allà no basten per poder-lo il·luminar. Seguint els rius trobarem el mar, encara que no el veiem, tots ho sabem.



El viatger errant
miércoles, 17 de marzo de 2010
hola carlos como esta espero que este mejor carlo me ha gustado mucho los afoto que nos as mandado de la nieve tiene un paisage mui bonto bueno carlo te deseo que pase una buena semana santa i te lo pase muibien te lo deseo de corazo de una aluna que tiene ganas de berte porclase bueno asta pronto CARMEN ROMERO
martes, 16 de marzo de 2010
Neu...
Hola a tots i a totes.


Sempre m'ha agradat la neu. De cop sembla com si el paisatge quotidià, aquell que cada dia ens acull, canviés radicalment: es perden les refrències, les distàncies, els colors, per un moment tot s'alenteix i fins i tot un hi pot notar un suau silenci. De cop però, tot és com una gran caiguda - els nens i nenes m'entendran-.
Un viatger errant



Sempre m'ha agradat la neu. De cop sembla com si el paisatge quotidià, aquell que cada dia ens acull, canviés radicalment: es perden les refrències, les distàncies, els colors, per un moment tot s'alenteix i fins i tot un hi pot notar un suau silenci. De cop però, tot és com una gran caiguda - els nens i nenes m'entendran-.Un viatger errant
lunes, 8 de marzo de 2010
Endavant amb la informàtica!!!!
M'alegra saber que esteu degust a classe.
I hem fa molt de goig veure que apreneu, i fins i tot, que sou capaços de publicar articles al blog.
Robert Casajús.
I hem fa molt de goig veure que apreneu, i fins i tot, que sou capaços de publicar articles al blog.
Robert Casajús.
domingo, 7 de marzo de 2010
Robert Casajùs
Soc una alumna de informatica de la escola d'eduls de la biblioteca de Monjos aquet any tens un professor que es meres un excel.lent,yo soc mol gran y en costa mol de entra en les coses pro de mica en mica somple-la pica intentere en viaro al bloc una adoptada dels Monjos qui esta mol de gus ..........
viernes, 5 de marzo de 2010
Aquet viatge que envia aquestes vistes tan precioses que demostren que se acosta la primavera yo crec que tots la esperem per gaudir-ne de ella yaque es la estació per mi del any mes bonica per pasessar-se per la natura del penedes .bueno crec ya xerrat prou una abrasada atots professor i alumnes de la escola la masia del Monjos i Rapita de una iaia del Penedes
martes, 2 de marzo de 2010
Galeria de les fotografies del viatger errant
S'ha creat una galeria amb les fotografies que publica el viatger errant, a la dreta del blog.
Així és més fàcil mirar-les totes.
Viatger errant!!!!.... Esperem les teves noves aportacions al blog amb impaciència.
Per si voleu veure-les a pantalla complerta us deixo aquest vincle.
Salutacions a tots i totes.
Així és més fàcil mirar-les totes.
Viatger errant!!!!.... Esperem les teves noves aportacions al blog amb impaciència.
Per si voleu veure-les a pantalla complerta us deixo aquest vincle.
Salutacions a tots i totes.
jueves, 25 de febrero de 2010
hi ha qui imagina, inventa, -"pardalets, pardalets..."
viernes, 12 de febrero de 2010
una iaia
Hola axó va per totes la avies de la escola de la Rapia i Monjos nou-se si espase axó del ordenador .....Poses el curso a un lloc que nues i barravas tot a fer puyetas i comença de nou .La feina es meuva mira que soc tonta per fer lo que penso la feinada que tindre us d'exó bona nit' a tots alumnas i profesor de una iaia que no desfelles en cara que posi la pota fens dins a questa iaia es del penedes N................
miércoles, 10 de febrero de 2010
Quan la llum descobreix els colors
viernes, 5 de febrero de 2010
Hola Carlos
Hola Carlos te doy las gracias por el correo que nos enviastes al bloc de la escuela de aduls de Santa Margarida y monjos las vistas son preciosas son para recrearse en ellas .Carlos el vacio que as dejado es muy grande tu despacho frio y vacio tenemos tenemos ganas de que buelva estar lleno de vida .Con mis faltas ya sabras quien soy te escribo desde casa, boy haber si de esta me salgo y llega al bloc ............... ........una yaya
Us proposo una endevinalla!
Veien les fotos del nostre viatger errant, ni ha una foto que m’ha fet venir al cap aquesta endevinalla. Sabeu de que estic parlant?
Ups!!! crec que és massa fàcil, oi?
Robert Casajús
Vosaltres que ens heu ajudat a caminar entre bassals, sempre arrossegades per terra.
Fidels els dies de pressa i protegint-nos del fred.
Cal que tingueu la sort de passar els últims dies, gaudint de les vistes de la ciutat per la que heu caminat.
Ups!!! crec que és massa fàcil, oi?
Robert Casajús
jueves, 4 de febrero de 2010
Vistas dune posta de sol
Hola atots els professor de la escola de aduls de los Monjos, gracias per les vistes que au enviat al bloc de les cola ,la del hotel terramar en la posta de sol i el mar al fondo preciosa lai posada com a fondo de pantalla, las de Barcelona me agraden i estan agafades de un lloc mol especial pels abrets que si veuen i la sagrada familia en el fons li dona un toc de magia. Bueno prou rollo una alumna del municipi dels Monjos i adoctada
Paisatges propers: -urbanitat aclaparadora-.

Hola a tots i a totes. De nou estic per aquí.Us deixo un p
aisatge urbà proper. Un intent d'ordenació rectangular al voltant de formes de vida edificades amb menys rigor geomètric, urbanisme d'aglomeració al voltant d'allò religiós com a intent de protecció i convivència, com a identificació amb el nucli de poder que regia el tarannà social.Fixeu-vos com la cultura es diversifica en diferents formes, des de les més meravelloses i històriques torres gaudinianes -sempre en continua reconstrucció-, a les modernes, acolorides, camaleòniques i insinuoses formes ovalades i verticals de la "torre de l'aigua". Ah!, fixeu-vos-hi també en el cel de la primera fotografia ja que hi podeu trobar la modernitat més simple i a la vegada més atrevida, unes petjades que pengen del cel - hi ha artistes que deixen el seu missatge ben visible, trepitjant fort en l'atreviment-, creant des d'allò més senzill missatges curiosos i molt significatius.
Tot aquest conjunt de formes vives ens ajuda a comprendre que a una ciutat diversa ha d'haver-hi lloc per a tothom, i com sempre dic -tan sols cal reconèixer l'altre i respectar-lo, un cop això estigui ben aconseguit tan sols caldrà fer ús comunicatiu de les paraules per aceptar evidenment els acords i tolerar els desacords.
Un viatger errant.
martes, 2 de febrero de 2010
UNAS BONES VISTAS
Equell viatge arran que deu tení un munt de fotos de mar montaña boscos y rius podria envia´n alguna al bloc de la masia dels Monjos per les alumnes de la escola que tu agrairien bona nit profesor de par de una yaya
lunes, 1 de febrero de 2010
Fons per l'ordinador
domingo, 31 de enero de 2010
VISTAS EL MAR Y TERRA
Hola Carlos ves envia´n al bloc vistes de questas tan maques que son mol relecsans principalment les de sol y mar una alumne en proves
N.............. ..............
viernes, 29 de enero de 2010
jueves, 21 de enero de 2010
Hola
lunes, 18 de enero de 2010
Sol de tarda
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


























