Paisatges propers: -urbanitat aclaparadora-.

Hola a tots i a totes. De nou estic per aquí.

Us deixo un paisatge urbà proper. Un intent d'ordenació rectangular al voltant de formes de vida edificades amb menys rigor geomètric, urbanisme d'aglomeració al voltant d'allò religiós com a intent de protecció i convivència, com a identificació amb el nucli de poder que regia el tarannà social.
Fixeu-vos com la cultura es diversifica en diferents formes, des de les més meravelloses i històriques torres gaudinianes -sempre en continua reconstrucció-, a les modernes, acolorides, camaleòniques i insinuoses formes ovalades i verticals de la "torre de l'aigua". Ah!, fixeu-vos-hi també en el cel de la primera fotografia ja que hi podeu trobar la modernitat més simple i a la vegada més atrevida, unes petjades que pengen del cel - hi ha artistes que deixen el seu missatge ben visible, trepitjant fort en l'atreviment-, creant des d'allò més senzill missatges curiosos i molt significatius.

Tot aquest conjunt de formes vives ens ajuda a comprendre que a una ciutat diversa ha d'haver-hi lloc per a tothom, i com sempre dic -tan sols cal reconèixer l'altre i respectar-lo, un cop això estigui ben aconseguit tan sols caldrà fer ús comunicatiu de les paraules per aceptar evidenment els acords i tolerar els desacords.

Un viatger errant.