Sempre m'ha agradat la neu. De cop sembla com si el paisatge quotidià, aquell que cada dia ens acull, canviés radicalment: es perden les refrències, les distàncies, els colors, per un moment tot s'alenteix i fins i tot un hi pot notar un suau silenci. De cop però, tot és com una gran caiguda - els nens i nenes m'entendran-.Un viatger errant
No hay comentarios:
Publicar un comentario