Sempre he pensat que un professor/a té més a aprendre que no pas ensenyar dins una escola i que els alumnes en ocasions esdevenen autèntics mestres de la vida, persones amb una experiència tan i tan farçida de valors vitals que impregnan cada moment del voler saber d'un professor. He conegut una alumna amb un ulls de pissarra on s'aclareien totes les fórmules i la seva veu dibuixava paraules en forma de paisatge condensats de grans valors vitals que al final sempre humanitzaven les incognites resultants en experiència de vida.La Puri tenia una gran pissarra als seus ulls i la seva mirada em parlava de tot allò que en ella es dibuixava, una història de vida, un saber estar amb els altres, un voler aprendre sincer, i moltes i moltes altres coses a les que jo, per més coneixements i intel·ligència que se m'atribueixi, mai hi arribaré.
Estic molt content d'haver fet una part del camí junt amb ella, content d'haver-la sentit a prop, content per tot el que d'ella he après. Gràcies Puri t'ho agreixo molt.
El viatger errant
No hay comentarios:
Publicar un comentario