Castanyes, arròs i altres espècies

Hola a tots i a totes;
Ja ha arribat la "castanyada". Porta les butxaques ben plenes, en una hi porta ametlles i pinyons i a l'altra un morter. A l'esquena li penja un sac ple de castanyes. Al seu pas un pot sentir una fragància a vainilla i coco. La seva cara, que us haig de dir de la seva cara!, és dolça, ensucrada i fa un goig tan i tan gran que entren ganes de menjar-se-la a petons.
Ei!, estigueu atents!, d'un moment a l'altre us la podeu trobar.

El viatger errant.

La tardor comença a desfullar el calendari

Hola a tots i a totes,

La tardor ja és aquí. Sempre associo aquesta estació de l'any a un inici. I és curiós perquè em produeix com una petita paradoxa: quan els arbres es despullen per acabar un cicle, quan el cel apaga amb antelació la seva llum, quan molts animals
es retiren i cauen rendits en un profund i llarg somni, quan els ocells ens abandonen direcció sud,
quan les platges moren en la humida solitud, quan el mar es refreda i l'aire fresc ens convida a refugiar-nos més sovint, quan les portes i finestres es tanquen com a recurs de protecció, quan tot més o menys enfosqueix, en aquest moment, la llum d'una petita
escola indica des de les seves finestres que la vida continua i un nou curs comença.

Sigueu benvinguts/es.

El viatger errant