Hola a tots i a totes,La tardor ja és aquí. Sempre associo aquesta estació de l'any a un inici. I és curiós perquè em produeix com una petita paradoxa: quan els arbres es despullen per acabar un cicle, quan el cel apaga amb antelació la seva llum, quan molts animals
es retiren i cauen rendits en un profund i llarg somni, quan els ocells ens abandonen direcció sud,
quan les platges moren en la humida solitud, quan el mar es refreda i l'aire fresc ens convida a refugiar-nos més sovint, quan les portes i finestres es tanquen com a recurs de protecció, quan tot més o menys enfosqueix, en aquest moment, la llum d'una petita
escola indica des de les seves finestres que la vida continua i un nou curs comença.
Sigueu benvinguts/es.
El viatger errant
No hay comentarios:
Publicar un comentario