Viatge a Calafell, un viatge cap el passat...

Hola a tots i totes.

Com va?, com esteu?, què us va semblar l'excursió a la ciutadella ibèrica de Calafell?

Personalment crec que la sortida va valer molt la pena. En primer lloc pel fet simple de sortir. Una sortida a pocs quilòmetres d'aquí et pot fer descobrir coses increïbles, molts dels que hi vam anar vam pensar que era un espai que teníem ben aprop i que mai havíem visitat.

La veritat és que estem rodejats de veritable història, i en molts casos com el de l'altre dia ben documentada. El guia va ser tot un exemple de com comunicar, com fer pedagogia, com despertar la curiositat, com mostrar-se interessant i com fer despertar l'interés per la història.

A la vegada l'explicació històrica del guia va apropar dos mons, dues cultures que aquí a l'escola s'hi troben dia a dia, em refereixo a la nostra cultura i la cultura i realitat del marroc. Crec que es va trobar un punt d'unió fantàstic, interessant i enriquidor.

Vaig veure que a tots i a totes us va agradar l'excursió, me'n alegro de veritat. És ben maco compartir alegries, és necessari sentir-les...

Poc es pensaven aquells íbers que aconseguirien en un futur fer sentir feliços a una colla d'estudiants, qui ho havia de dir.

Un íber d'ara.

Algú ha vist aquest guerrer?, és un guerrer savi amb molta història i que mai podreu derrotar.

Hola a tots i totes,

com anem? Molt bé, espero. Jo us escric aquestes línies perquè voldria compartir amb vosaltres
la satisfacció que em va produir una anècdota de la setmana passada. Veureu, una noia que es diu Karima va venir a l'escola, a la classe d'anglès, per acompanyar les seves amigues. Podreu estar d'acord o no, però a mi m'agrada molt que aquesta escola no només "formi", sinó que també
s'inspiri en l'espontaneïtat.
Doncs bé, la Karima, com les seves companyes, va haver de fer un exercici en què havia d'escriure l'oració "I have dinner at seven" (jo sopo a les set). Però, no sé per quin motiu -voldria pensar que el seu cap estava en algun altre lloc- es va equivocar i el
resultat va ser increïble: "I have dinner with Steven" (jo tinc un sopar amb Steven).

Espectacular. En què estaria pensant? Jo crec que és millor aquest "error" que l'encert que esperava llegir. D'alguna manera, em vaig adonar que un esperit jove és, entre d'altres coses, una
capacitat per a la facilitat per distreure's, o sigui, per badar. És quan badem, potser, que el món
ens parla, com en silenci, o xiuxiuejant, i ens diu: "hola, sóc aquí". En fi, no deixeu de badar,

un badoc.

Hola a tothom,

Som 2 nois de l' escola d'adults, tenim 16 i 17 anys.
Estem aqui fent exercicis de català pràctic, perquè d'aqui a 2 mesos ens examinarem per les proves d'accés de grau mitjà.

Avui és el primer dia que ens han ensenyat aquest blog, esta molt bé perque es poden comentar coses i mirar fotos. També pots opinar sobre gossos, pernils, óssos, carnaval, excursions i moltes més coses que ara mateix no se'ns ocurreixen. Però ....vaja ja pensarem alguna cosa.

David i Lluís

Descobrir-se...

Arribà el carnaval i un barret atrevit caiguè al cap de l'invisible i es començà a descobrir.
Una família d'ossos passà a prop de l'home invisible, l'ensumaren i llavors va acabar de descobrir-se.
I un món allunyat s'apropà a l'altre i el tingué en consideració.
Coses d'aquesta escola, punt de trobaments diversos i reconeixements a diferents intensitats.
Quan algú reconeix un apareix en sí mateix i en els altres.

Un viatger cap a la visibilitat.

Hola a tots i totes,

com va? Ja espereu amb il.lusió l'excursió a Calafell? Avui estic content perquè he llegit un
article sobre la població d'ossos cantàbrics que m'ha agradat molt. Veureu, aquesta població està dividida en dues parts, la d'Asturies -occidental- i la de Palencia -oriental. I entre elles hi ha una distància de 50 km., amb polígons industrials i altres "obstacles". Doncs bé, la veritat és que hi comença a haver ossos "valents" que recorren aquests kilòmetres a fi de contactar amb els seus
veïns. Ho trobo increïble, i em fa pensar que les dues comunitats ja estaven, d'alguna manera,
connectades abans que els primers ossos "pioners" s'atrevissin a fer el viatge d'exploració. Separades, o allunyades, però indestructiblement unides. Era qüestió de temps. Bé, ja acabo,

un admirador desconegut dels ossos.